Una bio i una nota:

 

Potser la meva major feblesa i, al mateix temps, el meu gran superpoder, és no haver llegit massa, no haver vist massa pel·lícules, no saber massa dels grans poetes o dels grans pintors.

 

Només una mica, pot ser molt poc, però la meva memòria és molt dolenta per a emmagatzemar informació. Em sento lent i amb poca gràcia cada vegada que intento repetir alguna cosa que vaig aprendre en el passat.

 

Però per alguna raó, durant tot aquest temps que no em vaig dedicar a alimentar el meu intel·lecte, vaig buscar en la meva fragilitat algun indici d'una cosa real. Alguna cosa que detingués el temps i congelés la meva mirada en un punt diminut en el cel i tan infinit com el so d'una memòria morta.

 

He buscat durant milions d'anys, deslligant tots els crits atrapats que vaig trobar en el camí, fins que no vaig poder distingir si venien de dins o de fora. Vaig buscar pertot arreu, en diferents idiomes i amb diferents disfresses. No per a amagar-me, sinó per a trobar-te sense rostre i sense passat, sense nom ni pàtria, sense por ni futur.

 

I per sort el cinema sempre ha sigut aquí per a rescatar-me amb un so, una imatge i a través d'allò que li diuen d'atzar. També podria haver imaginat qualsevol altra cosa, però ningú em va ensenyar a reconèixer la bellesa d'un segon viscut intensament amb una càmera a les mans.